Des d’una perspectiva feminista hem desenvolupat diferents propostes per combatre la pobresa femenina. El dret a viure dignament (que no amb dignitat, d’aquesta ens en sobra sovint), en igualtat de drets i oportunitats i amb llibertat és l’objectiu.
Són moltes les propostes globals i parcials. Em sembla important, també des d’una perspectiva feminista posar sobre la taula el debat sobre la Renda Bàsica Ciutadana.
La Renda Bàsica es defineix així: és un ingrés pagat per l’Estat a cada membre de ple dret de la societat o amb residència acreditada, fins i tot si no vol treballar de forma remunerada, sense prendre en consideració si és una persona rica o pobre, o dit d’una altra manera, independentment de quines puguin ser les altres possibles fonts de renda, i sense importar amb qui convisqui. La RB, doncs, supera els subsidis condicionals i familiars i dota de control personal de l’ingrés.
L’anàlisi, que faig des del feminisme, em porta a fer una valoració positiva. D’entrada ens proposa una reflexió central: dret al treball o dret a una renda? Quin és el valor del treball? De quin treball parlem?
D’una banda, la precarietat laboral, que actualment és per a tothom, afecta de forma molt més directa les dones. Ja partim d’una desigualtat de base en l’accés al treball productiu, fruit de la divisió sexual del treball i de la construcció social del breadwinner, l’home com a sustentador de la família, un model de família patriarcal. La crisi ha precaritzat més el treball però les dones ja partíem d’una bretxa salarial important i la precarietat ens ha afectat més, alhora que la bretxa ha augmentat. Més del 80% dels contractes que es fan a temps parcial estan destinats a dones, amb la disminució de sou i prestacions socials que comporten.
Pel que fa al treball invisible, el treball familiar i de cura, bàsicament recau sobre les dones, no té reconeixement social ni valor. L’estudi de Cristina Carrasco, publicat per l’Institut Català de les Dones, destaca que les dones dediquem un 68’8% del temps al treball familiar i domèstic i si aquest es comptabilitzés el PIB de Catalunya augmentaria un 65’9%. Aquest és el treball invisible i no remunerat del que les dones fem donació a la societat. En aquest punt -i tenint en compte les dificultats de les dones a l’accés al treball, així com la llarga situació de crisi que ens ha portat a un 22% de persones a l’atur, moltes de les quals ja no tindran mai més accés a un treball remunerat- parlem de dret al treball, dret a quin treball? Hi ha una gran precarització de salaris, manca real de negociació. Repartiment del treball, de quin treball? familiar i de cura? Voluntari? Precari?
Si bé la manca de treball i la precarietat laboral, afecta a tothom afecta especialment les dones que, a més, tenim un menor poder adquisitiu, majors responsabilitats familiars i una manca d’accés a llocs de decisió. Aquest factors fa de les dones un grup social que acumula més factors d’exclusió social. La manca de reconeixement econòmic i social del treball domèstic i de cura;el tipus de contractacions que provoquen una manca d’antiguitat als seus llocs de treball (un 23% de les dones porten menys d’un any a la seva feina) són altre factors de base que afecten directament a la precarització de la qualitat de vida de les dones.
Alhora, les dones som les grans afectades per les retallades, no només es retallen els nostres drets sinó també aquells serveis públics que ens proporcionava l’incipient Estat Català del Benestar i que ens permetia optar a una vida amb una certa llibertat d’opció. Una llibertat que contenia límits clars degut a que les polítiques d’igualtat d’oportunitats, malgrat els avenços, encara no havien consolidat els seus objectius.
Que proposa la Renda Bàsica? Un nou model social. És una forma d’accés a la renda i per tant un mecanisme de la seva redistribució. Constitueix una mesura de política social que pretén fer front a diversos problemes socials tals com la pobresa, l’atur, la precarietat laboral i la desigualtat de gènere.
La implantació d’una RB d’una quantia superior al llindar de la pobresa, calculat a Catalunya a partir de l’IRSC (Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya). Una persona és considerada pobre si rep uns ingressos inferiors al 60% de la renda mitjana. Una Renda Bàsica ens posa sobre la taula la llibertat de ser i el dret a existir, al marge de la productivitat. El valor del treball productiu canvia i es dóna valor al treball social i de l’àmbit familiar i de cura. Una RB ens dotaria d’una major capacitat de negociació i de llibertat per a triar allò que volem fer, els treballs actualment més precaris i mal pagats es valorarien més com a resposta a la possible manca de mà d’obra (en tot cas de mà d’obra barata), per posar alguns exemples. En definitiva, la RB canviaria la manera de percebre el treball i la centralitat que té actualment la productivitat i els beneficis per sobre de tot i de tothom.
D’altra banda, a RB no seria en absolut un substitut del conjunt dels serveis públics que actualment presten els Estats de Benestar. només substituiria les prestacions “monetàries” actualment existents, en la mesura en que aquestes es trobessin per sota de la quantia fixada per a la RB.
És possible implementar una Renda Bàsica? En aquest punt la RB també planteja un aspecte important. Una reforma del IRPF i prestacions actuals monetàries (estudi d’Arcarons/ Raventós/ Domènech/ Torrens) permetria un canvi important, i més equilibrat socialment, en les aportacions a l’estat i seria possible finançar una RB.
Hi ha qui reclama a la proposta un canvi total de sistema, però també cal destacar que la RB no acabaria amb totes les desigualtats. Aquesta és una proposta de redistribució de rendes, és una proposta agosarada i revolucionària però no li podem demanar que arregli totes les desigualtats sinó que com a proposta de caire monetari el que fa és millorar la situació de facto i planteja alguns dels reptes socials que tenim, alhora que ens dota de llibertat de tria. Cal acompanyar la proposta amb polítiques socials avançades i desenvoupar unes polítiques de dones que permetin un avenç real cap al reconeixement de la diferència sexual, tot i així el fet de dotar d’una renda individual que ens permeti triar lliurement, que doti dones sense cap recurs econòmic per a optar a una vida millor, fugir de situacions no volgudes, de precarietat i de violència, és un pas endavant important i necessari.

 

Autora: Carme Porta

Fuente: http://www.laindependent.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=5181%3Ael-dret-a-lexistencia&catid=196%3Aopinio-economia-i-treball&Itemid=239&lang=ca