Hay una traducción al castellano al final de la página
Les persones que signem aquest manifest volem expressar la nostra convicció que una renda bàsica universal i incondicional seria la millor política cultural possible, i convidem altres persones interessades en la cultura, i en general a tota mena d’organitzacions i col·lectius de qualsevol àmbit, a informar-se, reflexionar i fer força pública i compartida, per tal que aquesta mesura sigui impulsada i implantada per les instàncies polítiques que l’haurien de garantir.
- Quedi clar, en primer lloc, que, com ja fa anys expliquen els defensors de la mesura, quan parlem de renda bàsica universal ens referim a una renda mensual per un valor com a mínim equivalent al llindar de la pobresa, a la qual tenen dret sense cap condició ni exclusió totes les persones per a garantir la seva vida, i no a cap altra tipus de renda o mesura específica per la cultura ni per cap altre sector. Una renda bàsica per a tothom milloraria la vida de molta gent, i alhora milloraria radicalment les condicions de les pràctiques artístiques i culturals.
- Pensem que és una mesura necessària com a mecanisme redistributiu de riquesa, perquè, en un marc en què l’atur general és tan gran i, segons sembla, encara ho serà més, el treball ja no és creïble com a dispositiu per a garantir la vida. En el cas del treball cultural, portem prous anys de precarietat, ingressos per sota dels 6.000,00€ anuals per a moltes persones, i supervivència a base de voluntat i treballs escombraria, com per a poder afirmar que no sembla realista imaginar una vida digna sostinguda des del condicionament laboral. La renda bàsica universal milloraria la vida de milions de persones aturades, de milions de persones que sobreviuen amb treballs explotadors, i també milloraria la vida de la gran majoria de les persones que dediquen el seu temps de treball a tasques culturals, per sobre de les expectatives que els podria suposar qualsevol mesura cultural específica.
- El treball cultural també és, com estem veient, un territori de conflicte, en el que les condicions de negociació fan que s’acceptin situacions d’explotació per manca d’alternatives: associació d’imaginaris culturals a marques, en conflicte frontal amb el que volem mostrar, acceptació de situacions contractuals il·legals i injustes, subordinació a imposicions i arbitrarietats polítiques… La renda bàsica universal incondicional suposaria, en el camp cultural com en tants d’altres, una millora per guanyar autonomia i capacitat de negociació de les persones treballadores en aquestes situacions. Amb la renda bàsica podríem dir no.
- La renda bàsica universal ens sembla beneficiosa per la cultura, perquè afavoreix directament les persones que ho necessiten, i no es distreu en les estructures, com fan tants sistemes de finançament públics, que es perden en un flux de riquesa que suposadament va de dalt a baix però mai no arriba a baix, i en el que tants cops es consoliden les desigualtats i s’acaben beneficiant els que menys ho necessiten. Pensem que passa així en cultura, com també en molt altres àmbits on la riquesa mai no acaba de “baixar”. Si calen estructures, ja les construirem nosaltres.
- Creiem en la renda bàsica universal, també, com a alternativa als laberints burocràtics de les subvencions, de les condicions dels autònoms, i de tants altres mecanismes de subsidi, també fora de la cultura, sempre discriminatoris, sempre centralitzats, sempre controladors, sempre humiliants, i sovint tan costosos, per l’aparell administratiu que exigeixen (quants euros es gasten en gestió burocràtica per cada euro que arriba a destí en una subvenció de cultura?). No calen tantes preguntes. Tenim dret a viure.
- Defensem una renda bàsica universal, això sí, que no pot servir d’excusa pel desmantellament d’aquells recursos comuns estatals que ajuden a sostenir la vida. Volem una renda bàsica que simplifiqui coses, sí, però ni aquesta ni cap altra mesura són la poció màgica que per si sola modifica el sistema. Volem una renda bàsica que, en un món desigual com el nostre, han de pagar els rics, i que ha de ser paral·lela, per exemple, a una regulació de l’habitatge que el faci accessible i deixi de justificar-lo com a bé d’inversió.
- Diem que la renda bàsica universal seria la millor política cultural, perquè som conscients que la cultura no es construeix ni se sosté, només, des de la feina de les persones que s’hi dediquen, sinó que depèn en tots els seus aspectes d’un espectre social que inclou els qui habitualment anomenem públic. De què ens serviria un sistema cultural que només estigués al servei d’aquells que tenen el temps, els recursos i la tranquilitat per a “consumir cultura”? No tenim més remei que entendre’ns interdependents i preocupar-nos per les condicions de vida de tothom. Si la vida social no està garantida, la cultura no és viable o acaba essent un recurs insolidari i elitista.
- Apostem per la renda bàsica universal, també, perquè no volem suportar més un sistema que només ens demana produir -infatigablement, infructuosament i sense parar- continguts culturals, any rere any, projecte rere projecte, en una dinàmica en la que res no s’aprofita, res no és profund, i en la que la cultura està en perfecta sintonia amb tantes altres dinàmiques de sobreproducció del sistema capitalista. Necessitem la renda bàsica per a poder parar la roda, i promoure una altra cultura compatible amb un món habitable i sostenible per tothom.
- Finalment, i per si encara no ha quedat clar, volem la renda bàsica per a tothom perquè n’estem fartes i farts d’un sistema cultural que sempre apareix com un món màgic i privilegiat que viu al marge de la vida, perquè ni aquesta és la nostra la condició real, per molt que la brillantor de les aparences sovint faci veure una altra cosa, ni és aquesta la cultura que volem ajudar a construir i compartir.
Ens calen iniciatives que imaginin, expressin i impulsin horitzons que vagin més enllà del sistema injust i insostenible existent, com ja s’expressava i es tornarà a manifestar des de tants col·lectius i indrets del planeta abans de la crisi del COVID 19, i que, no obstant, en la desescalada, alguns semblen mirar com si es pogués restablir. La nostra vol ser una aportació en aquesta necessària direcció de canvi, que reconeix les inèrcies culturals que ressonen amb el vell, i voldria activar la imaginació i sumar energies per un horitzó més just, esperançador i sostenible.
Adhesions
- Grup motor de la cooperativa La Murga
- Andrea Soto Calderón, Profesora de Estética y Teoría del Arte.
- Cristina Tascón, La Murga.
- Jordi Oliveras, Animador sociocultural.
- Javier Rodrigo (Transductores), Cultura comunitària.
- Rubén Martínez Moreno, Soci treballador de La Hidra Cooperativa.
- Borja Lozano, Treballador cultural.
- Adriano Galante, Cantante, performer y alrededores.
- Carla Alsina Muro, Activista en feminismes i cultura.
- Joan Gener Barbany, Dinamitzador cultural.
- Pablo Schvarzman, Músico.
- Oriol Roca, Músic.
- Seward, Colectivo de acción sonora, canción libre y performance.
- Belén López González, Vicepresidenta de Anrie.
- María García Ruiz, Investigadora, artista visual.
- Carles Monclús Garriga, Docent.
- Antonio Alcántara Alcántara, Educador Social i activista cultural.
- Pilar Monsell, Cineasta, montadora, artista.
- Borja Barrueta, Músico.
- Martín Leiton, Músico.
- Associació Neret Social / Neret edicions-Art Social
No treballem en cultura però pensem que seria el millor per la cultura i per tothom.
- Toni Llotge, Activista de l’economía Social i Solidaria.
- Nuria Isanda, Activista social.
- Xavier Artal Gracia, Activista de Noubarris.
- Antonio del Barrio Sejas, Profesor intervención sociocamunitaria. Cuerpo Secundaria.
Las personas que firmamos este manifiesto queremos expresar nuestra convicción de que una renta básica universal e incondicional sería la mejor política cultural posible, e invitamos a otras personas interesadas en la cultura, y en general a todo tipo de organizaciones y colectivos de cualquier ámbito , a informarse, reflexionar y hacer fuerza pública y compartida, para que esta medida sea impulsada e implantada por las instancias políticas que deberían garantizar.
- Quede claro, en primer lugar, que, como ya hace años explican los defensores de la medida, cuando hablamos de renta básica universal nos referimos a una renta mensual por un valor como mínimo equivalente al umbral de la pobreza, a la que tienen derecho sin ninguna condición ni exclusión todas las personas para garantizar su vida, y no a ningún otro tipo de renta o medida específica para la cultura ni por ningún otro sector. Una renta básica para todos mejoraría la vida de mucha gente, al tiempo mejoraría radicalmente las condiciones de las prácticas artísticas y culturales.
- Pensamos que es una medida necesaria como mecanismo redistributivo de riqueza, que, en un marco en el que el paro general es tan grande y, al parecer, aún lo será más, el trabajo ya no es creíble como dispositivo para garantizar la vida. En el caso del trabajo cultural, llevamos bastantes años de precariedad, ingresos por debajo de los 6.000,00 € anuales para muchas personas, y supervivencia a base de voluntad y trabajos basura, como para poder afirmar que no parece realista imaginar una vida digna sostenida desde el acondicionamiento laboral. La renta básica universal mejoraría la vida de millones de personas desempleadas, de millones de personas que sobreviven con trabajos explotadores, y también mejoraría la vida de la gran mayoría de las personas que dedican su tiempo de trabajo en tareas culturales, por encima de las expectativas que les podría suponer cualquier medida cultural específica.
- El trabajo cultural también es, como estamos viendo, un territorio de conflicto, en el que las condiciones de negociación hacen que acepten situaciones de explotación por falta de alternativas: asociación de imaginarios culturales a marcas, en conflicto frontal con el que queremos mostrar, aceptación de situaciones contractuales ilegales e injustas, subordinación a imposiciones y arbitrariedades políticas … La renta básica universal incondicional supondría, en el campo cultural como en tantos otros, una mejora para ganar autonomía y capacidad de negociación de las personas trabajadoras en estas situaciones. Con la renta básica podríamos decir no.
- La renta básica universal nos parece beneficiosa para la cultura, por que favorece directamente a las personas que lo necesitan, y no se distrae en las estructuras, como hacen tantos sistemas de financiación públicos, que se pierden en un flujo de riqueza que supuestamente va de arriba bajo pero nunca llega abajo, y en el que tantas veces se consolidan las desigualdades y terminan beneficiando a los que menos lo necesitan. Pensamos que pasa así en cultura, así como en muchos otros ámbitos donde la riqueza nunca acaba de “bajar”. Si se necesitan estructuras, ya las construiremos nosotros.
- Creemos en la renta básica universal, también, como alternativa a los laberintos burocráticos de las subvenciones, de las condiciones de los autónomos, y de tantos otros mecanismos de subsidio, también fuera de la cultura, siempre discriminatorios, siempre centralizados, siempre controladores, siempre humillantes , ya menudo tan costosos, por el aparato administrativo que exigen (cuántos euros se gastan en gestión burocrática por cada euro que llega a destino en una subvención de cultura?). No se necesitan tantas preguntas. Tenemos derecho a vivir.
- Defendemos una renta básica universal, eso sí, que no puede servir de excusa por el desmantelamiento de aquellos recursos comunes estatales que ayudan a sostener la vida. Queremos una renta básica que simplifique cosas, sí, pero ni esta ni ninguna otra medida son la poción mágica que por sí sola modifica el sistema. Queremos una renta básica que, en un mundo desigual como el nuestro, deben pagar los ricos, y que debe ser paralela, por ejemplo, a una regulación de la vivienda que lo haga accesible y deje de justificarlo como bien de inversión.
- Decimos que la renta básica universal sería la mejor política cultural, porque somos conscientes de que la cultura no se construye ni se sostiene, sólo, desde el trabajo de las personas que se dedican, sino que depende en todos sus aspectos de un espectro social que incluye los que habitualmente llamamos público. De qué nos serviría un sistema cultural que sólo estuviera al servicio de aquellos que tienen el tiempo, los recursos y la tranquilidad para “consumir cultura”? No tenemos más remedio que entendernos interdependientes y preocuparnos por las condiciones de vida de todos. Si la vida social no está garantizada, la cultura no es viable o acaba siendo un recurso insolidario y elitista.
- Apostamos por la renta básica universal, también, porque no queremos soportar más un sistema que sólo nos pide producir -infatigablemente, infructuosamente y sin parar- contenidos culturales, año tras año, proyecto tras proyecto, en una dinámica en la que nada se aprovecha, nada es profundo, y en la que la cultura está en perfecta sintonía con tantas otras dinámicas de sobreproducción del sistema capitalista. Necesitamos la renta básica para poder parar la rueda, y promover otra cultura compatible con un mundo habitable y sostenible para todos.
- Finalmente, y por si aún no ha quedado claro, queremos la renta básica para todos porque estamos hartas y hartos de un sistema cultural que siempre aparece como un mundo mágico y privilegiado que vive al margen de la vida, porque ni esta es nuestra la condición real, por mucho que el brillo de las apariencias a menudo haga ver otra cosa, ni es esta la cultura que queremos ayudar a construir y compartir.
Necesitamos iniciativas que imaginen, expresen e impulsen horizontes que vayan más allá del sistema injusto e insostenible existente, como ya se expresaba y se volverá a manifestar desde tantos colectivos y lugares del planeta antes de la crisis del Covidien 19, y que, no obstante, en la desescalada, algunos parecen mirar como si se pudiera restablecer. La nuestra quiere ser una aportación en esta necesaria dirección de cambio, que reconoce las inercias culturales que resuenan en lo viejo, y quisiera activar la imaginación y sumar energías para un horizonte más justo, esperanzador y sostenible.
Fuente: https://nativa.cat/2020/04/gent-que-treballa-en-cultura-per-una-renda-basica-universal-i-incondicional/