Pregunta sobre la Renda Bàsica adreçada als partits polítics que participen en les eleccions catalanes del 14F

Introducció. La jornada del 30G a l’Ateneu 9b.

El passat dissabte 30 de gener, va tenir lloc una jornada que tenia com a títol “Organitzem-nos per una renda bàsica universal”. Des de la Xarxa Renda Bàsica i diferents àmbits socials volem manifestar els nostres arguments, i la nostra voluntat i demanda que la RBU formi part del debat polític. Amb aquest document, volem donar a conèixer i discutir distints punts dels manifestos apareguts en els últims mesos, els quals han estat elegits per persones participants a la jornada, vinculades a col·lectius de la cultura, el feminisme, l’acció social i comunitària, el moviment LGBTI i les persones psiquiatritzades.

Si es vol, els manifestos es poden llegir complets en els enllaços que hi ha al final d’aquest document.

Un dels acords que es va prendre en l’esmentada jornada va ser enviar una pregunta sobre la renda bàsica a les formacions polítiques, formulada per la Xarxa Renda Bàsica, de cara a les properes eleccions catalanes del 14 de febrer.

Més concretament, la pregunta és la posició del partit o grup polític sobre la següent qüestió: “La renda bàsica és un ingrés d’una quantitat igual almenys al llindar de la pobresa que rebria tothom com a dret de ciutadania, que seria finançada mitjançant una reforma fiscal que suposaria una redistribució de la renda del 20% de la gent més rica a la resta de la població. Estaria més aviat d’acord o més aviat en desacord que s’implantés a Catalunya?”

Es demana una resposta abans del 13 de febrer i es farà pública amb el que se’ns contesti.
Seguidament, fem arribar els punts que les persones assistents a les jornades vam destacar de cadascun dels manifestos.

Cultura

– Des de la cultura considerem que la renda bàsica universal és la millor política cultural possible, no només pel que fa a la crisi de precarització del sector, augmentada amb la situació actual, sinó perquè la cultura no se sosté només des del treball de les persones que s’hi dediquen, sinó que sempre es dona en relació amb el context i les persones que el conformen.

– Considerem que és imprescindible passar de la idea d’ajuda’ a la de ‘dret’, no només pel fracàs de les ajudes condicionades i de tota la burocratització que suposen aquests processos, sinó perquè reivindiquem una distribució justa dels béns.

– Ens permetria guanyar autonomia i capacitat negociadora, i sobretot ens permetria poder dir no, alliberant, si més no en part, els processos creatius dels dictàmens del mercat, la qual cosa milloraria les condicions en què es crea i es gaudeix la cultura.

– Ens permetria guanyar temps i espai mental per poder participar de manera proactiva en iniciatives col·lectives d’autoorganització, cooperació i enfortiment de vincles

– Canviaria l’ecosistema de relacions entre els agents que participen en la cultura, incloses totes les administracions públiques.

Acció social i comunitària

– La RBU es fonamenta en la lògica del dret i la justícia social, no del mereixement. Això implica reconèixer les persones com a subjectes d’un dret universal i no pas com a subsidiàries dels recursos públics.

– La RBU elimina la multiplicitat de subsidis condicionats, prestacions, ajuts i beques que s’han mostrat insuficients per resoldre les necessitats bàsiques de la població. A més, conformen un laberint burocràtic tant per a les persones ateses com per als i les professionals, que acaben exercint una funció de control dels usuaris i seguiment de procediments i tràmits burocràtics. Aquesta situacio estigmatitza les persones, dificulta (quan no impedeix) i menysté la tasca professional.

– La RBU transforma d’arrel els recursos i els serveis socials, aprimant les estructures administratives i de gestió i deixant enrere una relació estrictament basada en les necessitats materials. Tot plegat implica situar en el centre de la seva acció relacions més democràtiques i basades en la voluntarietat.

– Amb la RBU es potenciarien dinàmiques de treball sociocomunitari basats en el desenvolupament de la vida, en la prevenció i promoció, en l’atenció especialitzada, l’acció grupal i col·lectiva, la relació amb l’entorn i l’acció comunitària.

– Amb la RBU tothom parteix d’una renda que iguala i dignifica, generant una presa de consciència de les possibilitats individuals i una consciència col·lectiva de les possibilitats de l’acció amb la comunitat.

Persones psiquiatritzades

– La RBU és una mesura preventiva de la salut mental. La pobresa, les condicions precàries d’existència, la incertesa econòmica i l’atur es troben entre les principals causes de les vivències que es diagnostiquen com trastorns mentals, de les conductes addictives i el suïcidi. Garantir unes condicions dignes d’existència, independentment del mercat laboral, és una condició de possibilitat per reduir els malestars emocionals i socials que hi ha darrere d’aquestes conductes.

– La RBU permetria acabar amb els efectes perversos de les prestacions condicionades. Primer, perquè la majoria de persones amb una incapacitació laboral per motius de salut mental no han arribat a fer les cotitzacions requerides per una prestació contributiva. I segon, perquè en ésser les prestacions contributives revisables, les prestacions condicionades i la por a perdre-les, acaben funcionant com una barrera psicosocial que limita les possibilitats de les persones a la vida: per intentar tornar a treballar, per a casar-se, formar una família, independitzar-se. Atrapen a les persones en un circuit de la discapacitat.
– La RBU és un recurs fonamental per a promoure processos de recuperació i empoderament. La RBU afavoriria la vida independent, autònoma de la família i/o les institucions. Les impossibilitats materials, agreujades per l’estigma social, condemnen a la dependència, essent una barrera a l’autonomia, l’autodeterminació, el creixement personal i l’exercici de la ciutadania activa.

Feminisme

– És la Renda Bàsica una mesura feminista? Una proposta és feminista o no en la mesura que aporta més autonomia a les dones, a la majoria de nosaltres. I, per ventura no fan això els diners en el nostre món? Potser en un futur siguem capaços de crear un altre tipus de societat, però, de moment, renda és autonomia.

– En el cas de les dones, a més, disposar de recursos també implica menor dependència respecte dels homes: més possibilitats de sortir d’una situació de violència masclista en la relació de parella, per exemple, o de no haver de suportar condicions laborals insultants o abusos sexuals en l’àmbit laboral per por de ser acomiadada.
– Disposar de recursos de manera incondicional ens alliberaria d’haver de exposar-nos al paternalisme burocràtic, a la violència institucional per obtenir el bàsic per a la vida quan el mercat de treball ens exclou o maltracta. La renda bàsica seria, en fi, una eina real, tangible davant les violències.

– La renda bàsica no és ni una concessió ni un regal. És una forma radical de redistribuir tota la riquesa que produïm col·lectivament, que no és només la que té a veure amb l’ocupació, és també el valor que generem a les llars on es garanteixen les cures, és també la contribució social que totes i tots generem en forma d’informació, sabers, cultura que no per no ser monetizados deixen de ser riquesa col·lectiva. Per això, la Renda Bàsica és un mecanisme essencial que, sumat a la defensa i ampliació dels serveis públics, contribuirà a donar-nos més poder, més temps i més llibertat.

LGTBI

La Renda Bàsica Universal és una mesura d’urgència que tindria beneficis immediats pel col·lectiu LGBTI:

– Posaria eines per l’autodeterminació de gènere de les persones trans, que podríem viure la seva identitat sense la pressió de poder perdre el sostre i el menjar. Tanmateix, reduiria la precarietat associada al 85% d’atur estructural que pateixen les persones trans.

– Situaria a les persones LGBTI treballadores en una millor situació a l’hora de poder negociar en la seva vida laboral. Actualment, 6 de cada 10 persones LGBTI a l’Estat espanyol es veuen obligades a ocultar la seva orientació sexual o identitat de gènere a la feina (i 2 de cada 10, pateixen assetjament laboral). Tenir les condicions mínimes d’existència garantides faria que les persones LGBTI no haguessin d’aguantar aquestes situacions denigrants per por a ser acomiadades i quedar-se sense ingressos.

– Moltes violències físiques o psicològiques que pateixen les persones LGBTI (a l’àmbit familiar, professional, de la parella…) es donen per situacions de desigualtat o dependència econòmica. La Renda Bàsica Universal és una política clau per poder fugir d’aquestes violències i erradicar-les de les nostres vides. Qualsevol subsidi condicionat que tingui com a unitat de referència la família té el perill de reproduir violències LGBTI-fòbiques en aquest àmbit.