Fa tan sols uns anys, el debat entorn la proposta de la Renda Bàsica se centrava en l’àmbit acadèmic i, en concret, en el terreny de la fonamentació ètica. Aquest primer nivell de debat -si es vol, més especulatiu- ha esdevingut especialment fructuós. Les seves conclusions ens han permès passar a discutir la proposta allunyats dels prejudicis sense basament empíric i situar la Renda Bàsica en un debat ric, amb arguments i contra arguments ben articulats.

Ara bé, una proposta estimable de redistribució de la riquesa com la Renda Bàsica ha d’enfrontar-se, per força, al repte de superar la famosa regla del ought implies can. En altres paraules, si la Renda Bàsica aspira realment a transformar la vida social i no a quedar-se en el calaix de les bones idees, necessàriament haurà de concretar-se com una proposta factible, tant des d’un punt de vista econòmic o financer com també des d’un punt de vista polític.

Per tant, podem dir que qualsevol estudi complert d’una reforma tan profunda de les institucions que vertebren l’Estat del Benestar, com és aquesta, comporta, com a mínim, l’avaluació de quatre elements:

(i) la justificació normativa de la proposta;
(ii) el procés de finançament públic i vincles amb l’Estat del Benestar actual;
(iii) l’impacte social de la reforma; i
(iv) la viabilitat política.

Tot i que en la literatura disposem de bons exemples d’investigacions que tracten els tres primers elements, gairebé tota la recerca que s’ha fet fins ara (no tan sols en el nostre país sinó arreu del món) sobre propostes d’implementació concretes de Renda Bàsica té una mateixa mancança. Això és, el tractament de la seva viabilitat política. De fet, podem dir que existeix un buit molt significatiu en aquest tema. El debat acadèmic entorn la viabilitat política de la Renda Bàsica encara està per encetar i els estudis que se’n coneixen són molt marginals(1).

El treball que acabem de finalitzar Arcarons, Boso, Noguera i Raventós, Viabilitat i impacte d’una Renda Bàsica de ciutadania a Catalunya (2005), és, segurament, el primer estudi que intenta abordar els quatre elements necessaris per a una complerta avaluació de les possibilitats de la reforma per a Catalunya. En la recerca s’analitza la proposta de la Renda Bàsica des de diferents punts de vista, tots ells enfocats cap a la formulació de propostes concretes per a Catalunya que siguin viables des d’un punt de vista financer i que tinguin un impacte distributiu progressiu. Així, després de justificar normativament la Renda Bàsica, i de discutir en detall els seus avantatges i la seva articulació amb l’arquitectura institucional de l’Estat del Benestar, hem fet servir un programa de microsimulació aplicat a una base de dades de declarants d’IRPF a Catalunya per tal de formular i avaluar aquestes propostes. El treball es completa amb una aproximació empírica a la viabilitat política de la proposta de la Renda Bàsica a partir d’un primer treball de camp exploratori que es descriu tot seguit.

1. Metodologia i objectius principals de la recerca

En el decurs de la investigació, ens vam adonar que per avaluar la viabilitat política d’una Renda Bàsica a Catalunya no era suficient treballar amb el grau de coneixement, penetració de la proposta i opinió que els partits polítics tenen sinó que cal anar més enllà. És per això que la nostra unitat d’anàlisis han estat les diferents organitzacions -partits polítics però també sindicats i ONGs- del territori català que poden arribar a influir amb més o menys èxit, en funció dels seus recursos de poder, en un hipotètic procés de reforma d’un sistema de subsidi condicionat cap a un sistema basat en una Renda Bàsica universal i incondicional.

Els objectius principal de la investigació per avaluar la viabilitat política d’una Renda Bàsica a Catalunya han estat:

• Avaluar el grau de penetració de la idea de la Renda Bàsica en les diferents organitzacions que composen una mostra representativa dels principals partits polítics catalans, sindicats i d’algunes associacions: 1, saber en quin moment aquestes organitzacions entren en contacte amb la proposta; 2, saber si s’ha produït, en cadascuna de les organitzacions, un debat intern sobre la Renda Bàsica; 3, saber quin ha estat el resultat d’aquest debat; 4, saber si la Renda Bàsica està realment o no en l’agenda política dels principals partits polítics catalans.

• Conèixer l’opinió de les diferents organitzacions sobre els resultats del nostre estudi de finançament i d’impacte distributiu. Quins són els aspectes forts i quines són les debilitats de la proposta segons el seu punt de vista.

• Conèixer quin recolzament polític tindria la reforma proposada en el cas que aquesta entrés en agenda: identificar quins partits, sindicats i associacions recolzarien i, en la mesura de les seves capacitats, facilitarien l’aplicació d’una Renda Bàsica de ciutadania a Catalunya i quins suposarien un obstacle per a la reforma.

El treball ha estat realitzat mitjançant tècniques d’anàlisi qualitativa amb la combinació d’entrevistes semi-estructurades i l’anàlisi de contingut. Totes les entrevistes van ser presencials, gravades i d’una durada aproximada de mitja hora cadascuna.

Donats els objectius de la recerca plantejats, va ser absolutament necessari optar per una estratègia de mostreig basada en la selecció intencional d’individus que es poden considerar com a experts, dins les seves respectives organitzacions, pel seu grau de coneixement del debat i la idea de la Renda Bàsica. A través de la informació d’aquests experts hem pogut fer les primeres inferències empíricament informades que ens poden ajudar a descriure amb exactitud el grau de penetració de la Renda Bàsica en la societat civil i a dibuixar els possibles escenaris de viabilitat política de la proposta de reforma. Per tal d’evitar el risc d’un biaix de selecció, tant habitual en estudis d’aquesta natura, s’han seleccionat els entrevistats amb l’objectiu de cobrir el màxim rang possible de l’espectre polític, econòmic i social català. Així s’ha intentat entrevistar a:

(i) tots els partits polítics amb representació parlamentària al Parlament de Catalunya;
(ii) els dos sindicats majoritaris;
(iii) la patronal;
(iv) diferents associacions que comprenen punts de vista ideològics i d’acció diversos;

Malauradament, es va haver de concloure el treball de camp i finalitzar el projecte sense aconseguir parlar sobre la idea de la Renda Bàsica ni amb la patronal, ni amb el Partit Popular de Catalunya(2).

2. Cap a una Renda Bàsica de Ciutadania a Catalunya: escenaris de viabilitat política de la reforma

Pel que fa al grau de penetració de la Renda Bàsica en el teixit social català representat en la mostra d’organitzacions del estudi, els resultats de la recerca accentuen un patró d’heterogeneïtat. És a dir, si bé és cert que ens els darrers anys alguns dels partits, sindicats, associacions han treballat a fons la proposta, en altres encara no s’ha iniciat un debat profund per, ni tan sols, arribar a tenir una posició al respecte. Per exemple, ERC i ICV coneixen amb profunditat els aspectes essencials de la idea, fins al punt que ja el 2002, quan encara estaven en l’oposició, van elaborar i presentar una proposta de llei d’una Renda Bàsica per a la ciutadania de Catalunya, la qual fou rebutjada pel Parlament amb els vots en contra de CiU i PP i l’abstenció del PSC.

Aquest darrer partit ha trigat més que ICV i ERC en encetar el debat sobre la Renda Bàsica. Tan és així que, com va explicar el representant entrevistat, és a causa de l’esmentada proposta de Llei quan el PSC constata que la Renda Bàsica és un debat que encara tenia poc madur. Així, doncs, fou a posteriori quan el PSC inicia un debat intern que el porta a organitzar una jornada de reflexió sobre la Renda Bàsica durant la primavera del 2003. Aquest acte va servir per donar un pas endavant en el coneixement de la proposta i fer seva la discussió dins del partit.

En el mateix sentit, la idea de la Renda Bàsica s’introdueix en el debat sindical català molt aviat, aproximadament fa uns 8-9 anys, a CCOO i una mica més tard a UGT. Ambdós sindicats han treballat la proposta i, per tant, coneixen amb prou suficiència les seves línies principals com per tenir una posició madura i reflexionada al respecte.

En canvi, altres partits i organitzacions com, per exemple, CiU reconeixen que la proposta de la Renda Bàsica ha estat abordada d’una forma molt primerenca. És un tema que tot i que esporàdicament ha sorgit en alguna reunió interna no ha estat abordat, en cap cas, de manera que s’hagi pogut reflexionar i definir una postura de partit ni cap conclusió ferma al respecte. S’ha trobat el mateix baix grau de penetració de la proposta en algunes de les associacions estudiades, tot i que, en aquest cas, per afinitat ideològica les organitzacions sí que semblen tenir una postura a favor definida al respecte.

Tot indica que l’evolució del debat, especialment en el conjunt de les esquerres, ha estat molt accelerat. És molt probable que d’haver-se fet aquest mateix estudi cinc anys abans ens haguéssim trobat amb una gran llacuna. De fet, tot apunta cap aquesta direcció, encara que, malauradament, no disposem de dades equivalents a les d’aquest treball per corroborar-ho.

No obstant, diversos factors apunten a què aquesta variació en el grau de penetració de la Renda Bàsica en les diferents organitzacions tendirà a reduir-se ens els pròxims anys. D’una banda, perquè la inseguretat i les condicions més dures de treball a les que dia a dia s’ha d’enfrontar la població treballadora catalana obligaran a les diferents organitzacions a buscar solucions i camins alternatius, si realment estan interessades en universalitzar la seguretat material dels ciutadans als que representen. I la Renda Bàsica és, segurament, una de les propostes més serioses i ben fonamentades de totes les que avui tenim sobre la taula. D’altra banda, propostes de finançament d’una Renda Bàsica amb un nivell de concreció tan alt com la que s’ha presentat en l’estudi d’Arcarons, Boso, Noguera i Raventós (2005) obliguen a aquelles formacions polítiques i associacions que encara no han aprofundit en el tema a estudiar la proposta i prendre partit en el debat.

En relació amb l’opinió de les organitzacions respecte a les propostes concretes de reforma i finançament d’una Renda Bàsica per a Catalunya que s’han presentat en el estudi cal separar els aspectes positius i negatius de les valoracions.

En general, hi ha unanimitat a l’hora de valorar l‘altíssim grau de concreció de la proposta(3). Això és molt positiu, segons el parer de tots els entrevistats, ja que significa un salt qualitatiu en el debat entorn la Renda Bàsica i, per aquelles formacions que estan a favor, un pas més cap a la seva aplicació a Catalunya. També es dóna un cert consens transversal, on fins i tot hem d’incloure les organitzacions més conservadores de la nostra mostra, a valorar positivament el fet que la proposta significaria una millora substancial per als ciutadans més desafavorits de la nostra societat i, en general, una millor redistribució de la riquesa.

Tanmateix, molts dels representants entrevistats destaquen el perill d’aplicar la Renda Bàsica a partit de l’IRPF ja que aquest és un impost que, segons la seva opinió, carrega especialment sobre les classes mitges altes assalariades. Resumint la seva argumentació això podria portar problemes a tres nivells: a) podria fer la proposta menys redistributiva del que hauria de ser ja que els més rics poden escapar en la mesura que saben i tenen recursos per evadir-se, legalment, de pagar els impostos via IRPF; b) carregar sobre les classes mitges significa fer un gran esforç pedagògic sobre la proposta que pot dificultar la seva implementació; c) els partits polítics poden tenir temor a la factura electoral que podria significar carregar impostos sobre les classes mitges i això, pot desincentivar-los a l’hora de recolzar la proposta. Finalment, un altre obstacle relacionat amb finançar la Renda Bàsica via IRPF, destacat per molts entrevistats, és que el supòsit de que el 100% del que es recapta a Catalunya es quedi aquí és, en les condicions actuals, políticament inviable.

Quant al tema de quines són les organitzacions que, segons l’anàlisi realitzada, recolzarien la proposta d’implementar una Renda Bàsica a Catalunya les dades ens permeten dir el següent.

Tant ERC com ICV són partidaris de la Renda Bàsica i donarien suport, en termes generals, a la proposta de finançament que es presenta en aquest estudi. La posició del PSC no està tant definida. En tot cas, sembla que dins del grup socialista hi ha una certa predisposició a plantejar-se un seguit de reformes que podrien interpretar-se com una possible entrada de la Renda Bàsica “per la porta del darrera”(4).

La proposta de reforma presentada per Arcarons, Boso, Noguera i Raventós (2005) podria disposar d’un fort recolzament per part dels moviments socials i del diferent teixit associatiu que composa la societat civil catalana; tots els representants de les organitzacions que han estat entrevistats han declarat que les seves entitats recolzarien la proposta d’aplicació de Renda Bàsica per a Catalunya proposada, tot i els diversos matisos. Això obre les portes a un segon camí cap a una introducció de la Renda Bàsica en el nostre país. Es tracta d’una aplicació de “baix a dalt”, és a dir, basada en l’impuls d’una mobilització social consistent a favor de la proposta de la Renda Bàsica. Tot i que, evidentment, la viabilitat política d’aquesta introducció és baixa per les dificultats, derivades de problemes d’acció col·lectiva, que hi ha implícites en una mobilització de recursos de poder d’aquesta magnitud, existeixen precedents molt propers que ens fan ser moderadament optimistes en aquest sentit(5).

Pel que fa als sindicats, també sembla haver-hi certa disposició a la defensa d’una Renda Bàsica. Tot i que, a dia d’avui, sembla que UGT podria estar més a favor d’una proposta d’implantació d’una Renda Bàsica universal i incondicional mentre que CCOO podria arribar a recolzar només una proposta d’aplicació progressiva.

Finalment, en l’entrevista amb la representant de CiU aquesta va manifestar la posició ambigua de la seva organització al respecte de la Renda Bàsica. Cal recordar emperò que en la passada legislatura, quan dita formació governava a Catalunya, varen votar junt al Partit Popular en contra de la proposta de Llei presentada per ERC i ICV al Parlament. Tot i així, el fet que ara estiguin a l’oposició i que no s’ha produït un debat intern sobre la Renda Bàsica pot fer que es replantegi el tema en el partit. Tots els entrevistats tenen la percepció que el PP i la patronal estaran clarament en contra de la proposta.

En definitiva, els resultats de les entrevistes realitzades constitueixen una esperança ja que fan palès que la viabilitat política de la Renda Bàsica a Catalunya pot esdevenir una realitat a mig termini. Ja sigui mitjançant una via d’arribada indirecta, ja sigui a través de la mobilització del conjunt de les esquerres o a partir d’una combinació d’ambdues estratègies sembla més a prop que mai, tot i que, és evident que encara queda un llarg i incert camí per fer.

Referències

Arcarons, Jordi; Boso, Àlex; Noguera, José Antonio i Raventós, Daniel (2005). Viabilitat i impacte d’una Renda Bàsica de ciutadania a Catalunya. Fundació Jaume Bofill, Barcelona (en premsa).

Atkinson, Anthony (2004). “How Basic Income is Moving Up the Policy Agenda: News From the Future”, a Guy Standing (ed.), Promoting Income Security As a Right: Europe and North America. Londres, Anthem Press.

De Wispelaere, Jürgen i Stirton, Lindsay (2004). “The Many Faces of Universal Basic Income”, The Political Quarterly, vol. 75, nº 3 (juliol).

Jordan, Bill; Agulnik, Phil; Burbidge, Duncan i Duffin, Stuart. (2000). Stumbling Towards Basic Income. The Prospects for Tax-Benefit Integration. Londres, Citizens Income Study Centre.

King, Gary amb Robert Keohane i Sidney Verba (1994). Designing Social Inquiry. Scientific Inferencia in Qualitative Research. Princeton, Princeton University Press.

Vanderborght, Yannick (2002). “Basic Income in Belgium and the Netherlands: Implementation Through the Back Door?”, ponència presentada al IX Congress of the Basic Income European Network (BIEN), Ginebra, 12-14 de setembre.

Vanderborght, Yannick (2004). “Do Trade Unions Form an Obstacle to the Introduction of a Basic Income”, ponència presentada al X Congress of the Basic Income European Network, 19-20 de setembre, Barcelona.

Notes

1. Deixant de banda l’estudi pioner, al Regne Unit, de Jordan et.al. (2000) així com els dos treballs de Vanderborght (2002,2004). Un dels problemes fonamentals que han endarrerit els estudis i la recerca empírica sobre les condicions polítiques necessàries per a l’aplicació d’una Renda Bàsica és la manca de casos reals. Per dir-ho de forma tècnica, per poder estudiar aquestes condicions i fer bones inferències causals necessitem variació en la nostra variable depenent (King, Keohane, Verba, 1994). És a dir, necessitem comparar societats que hagin aplicat una Renda Bàsica amb societats que no l’hagin aplicada. Malauradament, la realitat és que tan sols hi ha un lloc en el món on, des de principis dels anys 80, existeix una Renda Bàsica completament incondicional per a tots, des del naixement fins a la mort, a un nivell igual per tots i sense cap altra condició que la residència legal. Aquest únic lloc, on es paga una Renda Bàsica vertadera a tots els ciutadans, és Alaska. És per això que l’anàlisi comparativa que, segurament, és l’estratègia d’investigació més indicada per a fer recerca sobre la viabilitat política de la Renda Bàsica, es fa pràcticament impossible. Per tant, els resultats i les a les que podem arribar conclusions, respecte a la viabilitat política de la Renda Bàsica, tan sols poden valorar-se en un sentit exploratori.

2. Per examinar els aspectes concrets del treball vegeu Arcarons, J.; Boso, À.; Noguera, J.A. i Raventós, D. (2005).

3. La proposta de finançament d’una Renda Bàsica per a Catalunya d’Arcarons, Boso, Noguera i Raventós (2005) pot resumir-se al voltant dels següents supòsits: (a) Es proposa una RB universal pagada directament a cada persona de forma incondicional. La població catalana inclosa en la proposta, doncs, és la seva totalitat, és a dir, prop de 6,3 milions de persones. La quantia anual d’aquesta RB seria de 5.414,4 euros per adult i, per menor, la meitat, 2.707,2 euros. Aquesta xifra, potser aparentment una mica estranya, poc rodona, era l’equivalent al Salari Mínim Interprofessional vigent en el moment d’iniciar la recerca, l’any 2003; (b) La RB reemplaça qualsevol altre tipus de renda o pensió pública de quantia més baixa. En cas que l’antiga percepció sigui més alta, la RB es complementa amb la percepció de la corresponent assignació adicional; (c) La RB queda exempta del pagament d’impostos. El primer euro a partir de la citada quantitat, però, passa ja a formar part de la base imposable de l’IRPF. Per altra banda, s’elimina qualsevol altra desgravació de l’IRPF, així com el seu règim especial; (d) El finançament de la RB proposada es basa exclusivament en l’IRPF. S’hagués pogut optar per altres fonts de finançament -impostos com ara l’IVA o l’Impost de Successions, entre altres possibilitats-, però les característiques de la base de dades de la què es disposava feia de l’opció metodològica escollida no només la més rigorosa, sino també la que podia oferir uns resultats més concloents i suggeridors.

4. Deixant ara de banda la possibilitat d’una reforma radical que implantés una Renda Bàsica “pura” de forma deliberada durant un curt període de temps, molts autors han suggerit que potser hi ha també vies progressives de reforma de les actuals prestacions socials i del sistema fiscal que, fins i tot sense plantejar-s’ho explícitament com a objectiu final, acabin conduint a un escenari similar o molt proper al d’una Renda Bàsica; serien el que Yannick Vanderborght (2002) ha anomenat back door strategies, és a dir, estratègies d’introducció d’una Renda Bàsica “per la porta del darrera”. Vegeu també Arcarons, Boso, Noguera i Raventós (2005) Atkinson (2004), De Wispelaere i Stirton (2004) i Jordan et al. (2000).

5. Ens referim, naturalment, a la mobilització social produïda a Euskadi del 1996 fins al 2000 arrel de la iniciativa legislativa popular per a la Carta de Derechos Sociales de Euskadi. La proposta d’una Renda Bàsica estava inserida en aquesta carta tot i que d’una forma que s’allunya substancialment de la proposta definida per la BIEN. La Renda Bàsica de la Carta no té un caràcter universal. No obstant, l’acció social portada a terme durant tot el procés legislatiu així com el elevat grau de consens al que es va arribar constitueixen bons arguments per pensar en aquesta via com a una alternativa estratègica interessant, també en el cas català.

Revista del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya, febrer 2005