La investigació que ara es presenta en forma de llibre va començar a mitjans de l’any 2003 i va finalitzar, si una investigació així ha d’acabar algun cop, a finals del 2004.
El llibre consta de 4 parts ben diferenciades que es corresponen amb un capítol respectiu. El primer capítol tracta de forma breu dos temes importants per a la Renda Bàsica: la fonamentació normativa i les crítiques més freqüents i esteses. La proposta de la Renda Bàsica ja té força història filosòfica, econòmica, sociològica i política. En el primer capítol ens hem volgut referir més, tot i que no exclusivament, al primer tema, el filosòfic (o filosòfic-polític, si es vol). Les crítiques més habituals (n’hem destacat 7: “La Renda Bàsica incentivarà el parasitisme”; “no acabarà amb la divisió sexual del treball”; “és fiscalment regressiva perquè afavoreix igual a rics i a pobres”; “consolidarà la dualització de la població laboral”; “només està pensada per zones o països rics”; “s’oposa al dret al treball” i “al manteniment de l’Estat de benestar”) estan, si no solucionades (això podria semblar una pretensió excessiva) sí almenys contestades.
El segon capítol tracta de forma molt detallada la relació de la Renda Bàsica amb l’Estat de benestar. Algunes de les conquestes de l’Estat de benestar mantingudes al llarg de
l’anomenada “època daurada” estan avui en perill com a conseqüència de l’atac que han sofert al llarg dels darrers 30 anys per part de les grans empreses transnacionals,
i d’altres factors i tendències socials i econòmiques. Parts importants de les poblacions veuen empitjorades les seves condicions socials. Prenent com a punt de partida
20 alguns dels problemes més coneguts dels actuals Estats de benestar, aquest segon capítol relaciona aquests problemes amb el paper que podria desenvolupar la Renda Bàsica, a principis del segle XXI, per caminar cap a un nou model de protecció social. Aquesta part també analitza aquelles propostes que poden tenir algunes afinitats amb
la Renda Bàsica, com ara els crèdits fiscals, l’impost negatiu sobre la renda i la renda de participació, entre d’altres, les quals es comparen amb la Renda Bàsica. El capítol
també tracta de l’articulació concreta de la Renda Bàsica amb les polítiques concretes de benestar social actualment vigents, i proposa un disseny institucional viable en aquest sentit.
El tercer capítol és pròpiament le fond de l’âme de la investigació que presentem. És a dir, la presentació d’un model de finançament de la Renda Bàsica a Catalunya. Els autors hem tingut accés a una mostra individualitzada, degudament estratificada i anònima, de declaracions de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) per a l’àmbit de Catalunya de l‘exercici del 2000. Aquesta mostra està composada per una quantitat molt gran de declaracions: quasi 210.000. Aquest nombre de declaracions representa el 10% aproximadament de les declaracions reals d’IRPF a Catalunya. Tot i que les declaracions són de l’any 2000, s’ha fet l’actualització per a les dades de 2003, any on va començar la investigació. El model de microsimulació que fem servir és capaç de realitzar un ventall amplíssim de simulacions. Això és així perquè permet partir, pel que fa a l’IRPF, o d’un tipus únic o de distints trams, i de diferents quantitats de Renda Bàsica (fins i tot el model permet també incorporar una Renda Bàsica per llar). Ens trobem, doncs, davant d’un número amplíssim de possibilitats de combinació. En aquest tercer capítol s’ofereixen només 8 exemples, força diferents per diversos motius, com una petita mostra de les seves possibilitats. Per cada exemple, també es fa un estudi detallat de l’impacte redistributiu de la renda que tindria. En definitiva, una de les preguntes que s’ha volgut contestar sistemàticament ha estat: qui guanya i qui perd amb cada exemple. Els resultats, tècnicament parlant, són francament esperançadors pel que fa al futur de la Renda Bàsica. Sense entrar aquí amb més detalls, només afegirem que canviant aquesta base de dades, aquest model de microsimulació és perfectament aplicable a d’altres zones geogràfiques més o menys properes i amb sistemes fiscals força semblants. Això també és una de les potencialitats d’aquesta investigació que ens agradaria subratllar.
El quart i darrer capítol està dedicat al resum de les entrevistes que s’han realitzat al llarg de les darreres setmanes de l’any 2004 a representants dels sindicats majoritaris, de quasi tots els partits polítics parlamentaris (tots han estat preguntats, però alguns, molt pocs, no han donat resposta) i d’algunes associacions que, per distintes raons, juguen un important paper polític o social a Catalunya. En aquestes instructives entrevistes s’ha demanat l’opinió d’aquests partits, associacions i sindicats sobre un resum de la proposta de finançament de la Renda Bàsica presentada en el capítol tercer. Algunes de les respostes deixaran sorprès a més d’un, i totes tenen, per una raó o una altra, força interès.
(Del prefaci)
Mediterrània, Barcelona, 2005