La pobresa ha niat al cor de les societats occidentals i es reprodueix amb gran rapidesa, arribant a colonitzar àmbits de la societat que fins ahir hi semblaven immunes; les desigualtats econòmiques han crescut ràpidament i amb conseqüències dramàtiques per a la vida d’un nombre cada dia més gran de ciutadans; i l’atur de llarga durada afecta –malgrat la disminució global actual de la desocupació- a un nombre creixent de persones. Els darrers vint-i-cinc anys han estat prolífics en publicacions sobre ètica social i filosofia política que intenten abordar globalment aquests problemes, la majoria de les qual han tingut un impacte notable en el món acadèmic, però han passat desapercebudes a un públic més ampli.

D’entre les propostes teòriques que reclamen la nostra atenció, destaquen els casos de la filosofia política del republicanisme (Philippe Pettit, Antoni Domènech), del socialisme de mercat (John Roemer) i del subsidi universal garantit. Malgrat que totes tres són dignes de ser explicades amb deteniment, voldria aturar-me a comentar amb un cert detall la darrera. La proposta del Subsidi Universal Garantit (SUG) consisteix a defensar la implantació d’un ingrés pagat pel govern a cadascun del membres de ple dret de la societat, fins i tot si no vol treballar de forma remunerada, sense prendre en consideració si és pobre o ric, és a dir, independentment de si disposa d’altres fonts de renda i sense importar amb qui convisqui.

Tot i que aquesta idea té una llarguíssima història darrera, l’origen formalitzat de la proposta del SUG tal com avui la coneixem està en la publicació l’any 1986 d’un article dels filòsofs socials Philippe Van Parijs i Robert J. Van der Veen a la revista Theory and Society titulat “Una via capitalista al comunisme”. La idea de l’article va prendre ràpidament la teia de la inquietud intel•lectual de molts que freturaven idees noves de transformació social que combinessin una robusta formulació teòrica amb una pertinaç orientació aplicada, especialment en l’àmbit de l’esquerra política i social. En menys de quinze anys, aquella llavor s’ha convertit en un arbre esplendorós: arreu han aparegut publicacions sobre el SUG, moltes episòdiques però algunes ja periòdiques; se n’han constituït associacions i fòrums de debat i promoció; alguns sindicats s’hi han implicat de forma notable, col•laborant en la difusió en no pocs racons del món del treball; i fins i tot alguns representants polítics parlamentaris electes, també al parlament català, en són defensors públicament confessos.
Al nostre país la difusió de la idea del SUG ha estat escassa i desigual, però en els darrers dos anys ha experimentat un creixement notable. Un aconteixement recent que promet enriquir de forma irreversible la formulació teòrica de la proposta del SUG entre nosaltres ha estat la publicació del llibre de Daniel Raventós El derecho a la existencia. La propuesta del Subsidio Universal Garantizado. Raventós, fidel a l’idea original de Van Parijs i Van der Veen de què allò que és políticament viable depèn en gran mesura d’allò que s’ha demostrat que té una justificació ètica, ha confegit un llibret, escrit amb claredat i rigor, amb el que pretén bàsicament tres coses: buscar estratègies de fonamentació ètica, de la proposta del SUG, obrir camins justificadors de la seva factibilitat i, fins allí on li és possible, rebatre les principals crítiques ètiques i tècniques que fins avui s’han fet a la proposta que ell defensa.

En aquests verals, acadèmics i no acadèmics, és força insòlita la vocació de respondre amb arguments ètics a reptes també ètico-socials. Allò que és comú quan acarem assumptes de pobresa, de marginació o d’atur de llarga durada és fiar-ne la solució a mesures de faisó tècnico-econòmica (la terapèutica infal·lible de la flexibilització del mercat laboral, del creixement econòmic o de la reducció de la jornada laboral), despullades de connotacions ètiques. Raventós aconsegueix fer d’una idea aparentment folla, infinançable i inaplicable una proposta sensata i rigorosa.

Suplement Extra Econòmic Diari El9Nou, novembre 1999