1) Fer la presentació d’un acte com el que ara comencem és per a mi un motiu d’especial satisfacció. I ho és per diversos motius:
A) En primer lloc, 2 de les 3 persones que us parlaran han estat i són mestres meus. L’Antoni Domènech i el Philippe Van Parijs, aquest darrer en la llunyania, l’altre en la relació diària, han estat i ho segueixen sent motiu permanent d’estímul intel·lectual. No és fàcil trobar bon filòsofs, ni bons sociòlegs, ni bons economistes; però és molt més difícil encara trobar persones que siguin alhora bons economistes, bons sociòlegs i bons filòsofs. Avui tindreu la sort d’escoltar alguns d’aquests tipus tan difícils de trobar. Havia compartit taula algun cop amb el Philippe Van Parijs i, per suposat, algunes amb el Toni Domènech, amb el que a més compartim amistat i, cosa que valoro moltíssim en els temps que corren, compartim també opinions polítiques; ara bé, mai havia compartit fins avui una taula amb els dos.
B) I, en segon lloc, si afegim que l’altra orador d’aquesta taula és el Guy Standing, estudiós del mercat de treball i de les noves condicions laborals, a més d’un dels defensors més coneguts de la Renda Bàsica, comprendreu què volia expressar quan deia que fer la presentació d’aquest acte era un motiu especial de satisfacció personal.
Per aportar alguna petita informació dels nostres ponents, diré que: l’Antoni Domènech és catedràtic del departament de Teoria Sociològica i Metodologia de les CCSS a més de membre del “Grup de Recerca en Ètica Economicosocial, Ciutadania i Sociologia”, GREECS, grup que juntament amb la Xarxa Renda Bàsica, ha organitzat aquest acte. És autor del llibre “De la ética a la política” i està a punt d’editar-ne un altre “El eclipse de la fraternidad” que jo ja he tingut la sort de llegir i que farà les delícies de tots aquells interessats en els orígens històrics de les esquerres i les dretes modernes, i en els orígens del liberalisme que realment existeix, i en l’eclipsi de la llibertat republicana, entre d’altres molts temes.
Philippe Van Parijs és el titular de la Càtedra Hoover d’Ètica Econòmica i Social de la Universitat Catòlica de Lovaina i Secretari de la Basic Income European Network. És autor d’un bon grapat de llibres, però si n’hagués de destacar un aquest seria “Libertad real para todos. Qué puede justificar el capitalismo si hay algo que pueda hacerlo”. Un llibre imprescindible per a tota aquella persona que vulgui aprofundir els fonaments ètics de la Renda Bàsica. L’article que va escriure amb el Robert Var der Veen fa quasi 20 anys, i amb el provocador títol de “Una via capitalista al comunisme”, va iniciar el debat sobre la Renda Bàsica en els termes que avui coneixem, per molt que s’hagi sofisticat l’anàlisi al llarg d’aquestes 2 dècades.
Guy Standing és el Director del Programa socio-econòmic de l’Organització Internacional del Treball i President de la Basic Income European Network. Va ser assessor en els anys 95-96 del govern de Sud-Àfrica. És autor també de diversos llibres, el darrer dels quals, de l’any 2002, és “Més enllà del nou paternalisme”. També ha escrit nombrosos articles sobre el mercat de treball i les polítiques socials.
2) La Renda Bàsica ha recorregut a Catalunya i al Regne d’Espanya un curt, però intens camí. Fa més o menys 4 o 5 anys, quan anava a fer una conferència sobre la Renda Bàsica, havia de començar quasi bé disculpant-me i intentar fer veure que no es tractava d’una al·lucinació ben intencionada ni un deliri producte de la ment imaginativa de 4 acadèmics i activistes socials. Havia de començar explicant amb els màxims detalls possibles que la Renda Bàsica era normativament robusta i la seva viabilitat econòmica no era demanar la lluna. Avui, 4 o 5 anys després, la Renda Bàsica, tan a Catalunya com al Regne d’Espanya, és una idea si no encara molt coneguda, sí respectada i a tenir en compte fins i tot per aquells que no estan completament d’acord amb la proposta. Quan es mira enrere, aquests 4 o 5 anys han servit per arribar molt més lluny del que ni el més optimista de nosaltres s’hagués atrevit ni tan sols a imaginar.
3) En el IX congrés de la BIEN, realitzat el passat setembre a Ginebra, van confluir dotzenes i dotzenes de ponències filosòfiques, economètriques, sociològiques i econòmiques sobre la Renda Bàsica, algunes de las quals eren especialment penetrants. I recordo que vaig pensar, i així ho vaig comentar als companys de l’associació que també hi eren presents, que es feia difícil arribar a superar tanta qualitat acadèmica. En aquest congrés de Ginebra, la Xarxa Renda Bàsica va ser reconeguda com a secció oficial de la BIEN. I va quedar encarregada d’organitzar el X Congrés que tindrà lloc a Barcelona el setembre del 2004. Aquest esdeveniment servirà, sense cap tipus de dubtes, per a que la Renda Bàsica segueixi guanyant terreny entre partits polítics, acadèmics, sindicats, moviments socials i homes i dones en general interessats en la llibertat real de la ciutadania. Tots els assistents esteu invitats al X Congrés.
4) Però a qui val la pena escoltar avui és als tres ponents i, per això mateix, acabo immediatament per no robar-los més temps. Però no ho faré sense dir que organitzar un acte d’aquest tipus precisa d’una dedicació que només els que han organitzat coses semblants saben de què parlo. I aquesta dedicació té noms propis. Però si una persona ha fet especialment posible aquest acte és en David Casassas, secretari de la Xarxa Renda Bàsica i membre del Comitè Executiu de la Basic Income European Network. I així ho volia dir.
5) Philippe Van Parijs, Toni Domènech i Guy Standing parlaran uns 20 minuts cadascú per aquest ordre. Hi haurà temps per deixar la possibilitat de fer algunes intervencions per part dels assistents. Aquest acte ha d’acabar, per imperatiu legal i sense possibilitat d’allargar-lo abans de les 7. I, sense res més, passo la paraula a Philippe Van Parijs, el primer dels ponents de la “Renda Bàsica i democràcia a l’era de la globalització”.
