Ara fa tres setmanes escasses, els grups parlamentaris PSOE, ERC i IU-ICV van presentar una resolució del Congrés de Diputats, en el marc de la promoció d’una llei d’autonomia personal, instant el govern espanyol a la constitució d’una subcomissió parlamentària per a l’elaboració d’un estudi sobre la viabilitat econòmica d’una renda bàsica universal. Aquest és un darrer pas del camí que ha recorregut la proposta de la renda bàsica (RB) al nostre país i que es va iniciar ara fa aproximadament uns 4 anys.

En què consisteix la RB? El BIEN (Basic Income Earth Network) defensa des del 1986 la RB i la defineix de la següent forma: una renda incondicionalment garantida a tothom de forma individual, sense caldre comprovacions de mitjans o voluntat de treballar. És una forma de renda mínima garantida que difereix de les que existeixen en diversos països europeus en tres aspectes importants: a) es paga als individus i no a les llars; b) es paga independentment d’altres recursos que es puguin tenir, i c) es paga sense requerir la realització de cap treball o de la voluntat d’acceptar-lo en cas que sigui ofert. D’altra banda, l’associació Xarxa Renda Bàsica (secció oficial del BIEN) la defineix com una renda modesta, però suficient per tal de cobrir les necessitats bàsiques de la vida, que es paga a cada membre de la societat com un dret, finançada per impostos o per altres mitjans i no subjecta a cap altra condició que la de ciutadania o residència. La RB hauria d’estar garantida i pagar-se a tothom a títol individual, independentment d’altres possibles fonts de renda que es puguin tenir, de si es treballa o no i de amb qui es convisqui.

Una qüestió que convé remarcar després de les anteriors definicions és que la RB no és només una mesura contra la pobresa; a més, és una mesura que pretén incrementar la llibertat dels ciutadans. A més de combatre la pobresa, el que es garanteix, si s’aconsegueix situar el seu import econòmic per sobre dels llindars de pobresa (situats al voltant dels 5.000 euros anuals), és una RB que permet que les persones que pertanyen a grups de vulnerabilitat puguin gaudir d’un augment de la seva llibertat, en el sentit d’estar en millor disposició i en millors condicions per fer front a les seves situacions de dependència i subordinació.

Quines possibilitats reals hi ha d’implantar una RB? En un treball recentment publicat per la Fundació Jaume Bofill (1) es fa una extensa anàlisi sobre les possibilitats de finançament d’aquesta proposta de RB per a l’àmbit de Catalunya. Mitjançant tècniques de microsimulació, i utilitzant microdades de les declaracions de l’IRPF de Catalunya, se simulen diferents escenaris amb un denominador comú: l’establiment d’una RB per adult de 5.400 euros anuals i de la meitat d’aquest import per als joves menors de 18 anys. Aquest model de microsimulació que es sustenta en una reforma de l’estructura de l’IRPF permet analitzar amb força detall, els seus efectes redistributius, de desigualtat, de concentració, de progressivitat, etc.

Els resultats que per raons òbvies d’extensió no es poden detallar ara són certament esperançadors. A tall d’exemple, per l’escenari que finançaria la totalitat de la RB abans esmentada, mantenint la neutralitat recaptadora actual de l’IRPF, el tipus efectiu de la reforma proposada és negatiu fins al 50% de la població més pobra. Des del punt de vista individual, una llar composta per dos adults perceptors de rendes i dos menors al seu càrrec, que ingressen 24.000 euros anuals, passaria del 7% de tipus efectiu amb l’actual IRPF al -10% amb la reforma, cosa que equival a un guany d’aproximadament 4.000 euros anuals.

La RB és una proposta que, de ben segur, serà cada cop més debatuda i estudiada a les nostres societats.

Nota
(1) J.Arcarons, A. Boso, J.A. Noguera i D. Raventós. La Renda Bàsica de Ciutadania. Una proposta viable per a Catalunya. Ed. Mediterrània. Barcelona 2005.

Avui, 12-7-05