LA RENDA BÀSICA INCREMENTA LA LLIBERTAT REAL
—Per què es vol implantar una renda bàsica per a tothom?
—És difícil sintetitzar-ho, però bàsicament hi ha diverses
raons: primerament, unes de tipus normatiu. Podem trobar
moltes justificacions en la filosofia política: en la republicana,
a la qual em sento molt pròxim i que va molt més enllà
de ser antimonàrquic. Perquè el dret de ciutadania pugui
veure’s respectat, cal que l’existència material dels ciutadans
estigui garantida. Avui dia, això no és així per a tots
els casos; la renda bàsica ho permetria. En segon lloc hi ha
raons tècniques, per exemple la transparència de la renda
bàsica i l’absència de condicions per accedir-hi, no com altres
subsidis que indueixen a petits fraus, com el treball encobert.
—Això vol dir que
substituiria les pensions?
—No ben bé. Vaig participar
en un estudi per a la
Fundació Jaume Bofill,
juntament amb altres professors,
sobre l’aplicació
de la renda bàsica universal.
Allà plantejàvem una
quantia equivalent al salari
mínim interprofessional,
és a dir, 5.414 euros
l’any 2002, que és quan es
va fer l’estudi. La majoria
de les pensions actuals no arriben a aquesta xifra. i en els
pocs casos que sobrepassessin l’import del salari mínim interprofessional,
l’estat pagaria el que resta per assolir l’import
de la pensió.
—Com es podria finançar aquesta proposta que repartiria,
amb les dades d’aquest any, més de 6.000 euros
per ciutadà i uns 3.000 euros als menors?
—En l’estudi vam fer vuit suposicions diferents. Una proposta
preveia que es podria finançar retocant només
l’IRPF, sense modificar cap altre impost ni altres partides
pressupostàries. S’instauraria un tram únic d’IRPF, que se
situaria en un 57,5%. Pot semblar molt elevat, però en realitat
no ho és tant. La renda bàsica no tributaria, però representaria
un ingrés més; de manera que si tenim en
compte això, per al 10% més ric representaria un 45% real
i per al 2% més ric, un 51,5% real. En canvi, per al 10%
més pobre representaria un 269% negatiu! És a dir, que rebrien
2,69 vegades el que tenen.
Hem calculat que el 20% més ric de la societat hi sortiria
perdent, però el 80% més pobre hi sortiria guanyant. Guanyar
i perdre és matisable, perquè alguns només guanyarien
i perdrien uns pocs euros; de fet, hi hauria, aproximadament,
un 30% de la societat que gairebé no notaria la diferència.
—No creu que anunciar un tram únic d’IRPF d’un
57,5% pot espantar, sobretot veient les mancances i imperfeccions
dels nostres serveis públics?
—A tothom que li ho he explicat ho ha entès perfectament.
S’ha explicat en ambients molt diferents: acadèmics,
polítics, sindicals, i allà on s’ha explicat amb calma, tothom
s’ha mostrat interessat en la proposta, predisposat a
estudiar-ho, i ningú no s’ha escandalitzat.
—Eliminaria la pobresa?
—Completament. La pobresa, per definició, és estar per
sota del 60% de la renda per capita. La renda bàsica redistribuiria
la renda i els més pobres veurien molt augmentats
els seus ingressos. Seria una gran redistribució!
—Però faria augmentar
el poder adquisitu i, per
tant, el consum i els
preus. Hi hauria una capa
de persones que continuarien
sent pobres?
—Hi hauria mecanismes
per controlar tot això! Si
hem pogut posar en marxa
l’euro amb economies tan
diferents, vigilar que
l’aplicació de la renda bàsica
no faci augmentar els
preus no presenta gaire
problemes. Potser sí que hi
hauria una lleugera tensió
inflacionària en un primer moment sobre els béns de primera
necessitat, però res d’alarmant. La renda bàsica no és
només una mesura contra la pobresa; incrementa la llibertat
real perquè tothom disposarà d’uns ingressos segurs que
li donaran, per exemple, llibertat per deixar la feina per
buscar-ne una de millor, formar-se un any sencer, destinar
més temps als fills o el que es vulgui. A més, menys gent
estaria disposada a acceptar feines pesades mal pagades,
cosa que faria augmentar-ne la compensació econòmica.
Probablement, assistiríem a una modificació del mercat laboral
i un augment dels salaris en feines més brutes, així
com potser també una disminució del salari de les feines
més desitjades.
—La implantació de la renda bàsica podria ser un impuls
a la deslocalització, si es té en compte que alguns
treballadors deixarien d’acceptar algunes condicions?
—Les empreses busquen una bona relació cost-benefici.
Un país com Alemanya, amb els salaris probablement més
cars del món i uns impostos alts, no tindria res a fer, i no és
així. La mà d’obra qualificada, l’estabilitat política i econòmica,
les infraestructures, etc., són factors que cal tenir
en compte. El que passa és que la renda bàsica no soluciona
altres problemes, com el control de capitals o els paradisos
fiscals.
El Temps, n. 1.096, 14-6-2005
